Espàrrec en Vinagre

Tornem a la càrrega, aquest cop deixarem descansar momentàniament a la nostre estimada Paca per fixar la mirada en un comerç de la nostra vila.

Aquest dilluns va sortir publicada a La Vanguardia una carta al director, d'un tal Pep Satorra, fent referència a la vulnerabilitat dels petits negocis davant el caràcter dropo generalitzat que, segons ell, tenim tots els treballadors.

És un escrit més propi d'un burgés de la 1a Revolució Industrial que la d'un director d'una empresa d'inicis del segle XXI, immers en una crisi econòmica, i que hauria d'arremangar-se les mànigues per tirar el seu negoci endavant, colze amb colze amb els seus treballadors.

És un escrit que només produiria al lector un petit somriure redemptor pensant en la ment obtusa i tancada del seu autor, si no fos perquè qui signa aquesta carta és el president de La Passió d'Olesa de Montserrat,
i el que més ens afecta, el fundador i gerent de les botigues de roba “Satto & Sons”, coneguda arreu de les poblacions on hi són pel seu bon tracte cap als seus treballadors.

No deixa de produir-nos curiositat que, en els 10 anys que tenim de Satto a Esparreguera, les més de trenta persones que hi han passat siguin gandules, mal treballadores, i expertes en agafar baixes laborals.

Sr.Pep, vostè té molta mala sort! Deu ser molt dur haver de fer contractes temporals a totes les seves dependentes i no trobar-ne ni una de bona! I si fa un canvi en la seva secció de Recursos Humans? Ai no; que és vostè qui selecciona als seus propis treballadors oi?

Però no ens pinti la situació tant catastròfica, que la seva política de contractes temporals i pèssims no li deu anar tant malament si no para de reformar les seves botigues i obrir-ne de noves.

Ens agradaria saber la opinió de les seves treballadores (i ex-treballadores) de Martorell, Olesa, Esparreguera, Molins... , però no la sabrem mai obertament. No la coneixerem perquè, com ja sap, acceptaran condicions contractuals mínimes per poder portar diners a casa; i si diguessin el que pensen de vostè veurien amenaçada la seva feina futura.

Per tant vagi enviant cartes al director dient barbaritats i pensant-se que ningú lligaria caps, que la millor comunicació no és la dels diaris sinó la que va de boca en boca. I actualment, a Esparreguera, vostè està pels terres.

Des de l'Espàrrec en Vinagre ens afegim al grup de facebook “No compraré més al Satto & Sons” creat de fa uns dies arran de la publicació de l'escrit de Pep Satorra a les Cartes al director de La Vanguardia.